HORETA LLARGA ?

Horeta Llarga és la transformació de la “horeta curta” que tothom desitja a les embarassades quan estan a punt d’arribar al moment del part. Crec que és un desig de cultura popular bastant estès però que, des del moment que vaig conèixer com funcionen els parts, no m’ha acabat de quadrar amb la realitat. La única cosa que m’ajuda a comprendre el “bon auguri” és entendre que vivim en una societat cada cop més ràpida i desconnectada dels instints més primari. Potser per obstinació personal a intentar respectar els processos naturals tal i com són, vaig preferir aquesta transformació: Horeta llarga.

* Horeta Llarga… d’embaràs, perquè malgrat sovint es fa llarg pels inconvenient físics i per la impaciència, és una sensació que les dones que l’hem viscut sempre més enyorarem.

 

* Horeta Llarga… de part. Sense presses… menys intervencions. Amb els descansos necessaris per recuperar forces, acompanyant sense negar les contraccions de l’úter. Treballant conjuntament amb el nostre bebè.

* Horeta Llarga…de puerperi, sense pressa de presentació en societat. Donant el temps necessari per encaixar la nova família i per instaurar la lactància.

 

* Horeta Llarga… de criança, de la primera infància, de la segona… de l’adolescència… perquè sigui la que sigui… serem pares i mares tota la vida i millor gaudir cada etapa el temps que hagi de durar. Deixant-nos també el nostre temps per adaptar-nos a les diferents necessitats que tenen els nostres fills/es.

La rosella (gallaret al meu poble).

 

He crescut en un poble envoltat de pagesia (de fet per totes bandes vinc del món del camp) i de petita sempre hem sortit al camp. Al camp hi trobàvem “gallarets”, que és el nom que les rosselles tenen al meu poble. Un dels jocs que més vegades he fet, és a endevinar si dins el brot de la flor, abans que florís, seria “gall”, “gallina” o “poll”. Pels que no heu jugat mai a aquest senzill joc, es tracta d’endevinar de quin color tindrà els pètals quan amb les mans forces la obertura del brot. Si són vermells serà gall, si són roses serà gallina i, si són blancs, serà poll. Us animo a jugar a aquest joc sempre que aneu amb infants pel camp.

 

Doncs la mapaternitat és això!! Incògnita de què serà, de com serà, de com ens en sortirem. I… miris on miris per pobles, viles, ciutats o països… per tot arreu hi ha infants, famílies, dones embarassades… i siguin d’on siguin, són fràgils però boniques.

 

El color vermell dels seus pètals són el color de la sang, de la vida que circula pels nostres cossos, necessària per gestar i per criar. I el verd de la seva tija… l’esperança que sempre es necessita perquè sigui com sigui, l’acceptem i acompanyem de la millor manera possible. Buscant l’amor i la felicitat.

 

I el seu fruit, el cascall, amb el seu poder sedant, igual que la sensació de la dona embarassada, immersa en el seu món.