Ser doula m’ha fet avançar en la meva professió d’educadora social

La feina dels educadors i educadores socials es pot considerar relativament nova (em va costar moltíssim trobar una manera planera per explicar-ho nins i nines de la classe del meu fill i filla  quan feien infantil), però amb la feina de doula ens emportem la medalla al desconeixement social. M’atreviria a pronosticar que fins i tot les noves professions com els” youtubers” o els “comunity managers” es coneixen molt millor a la societat actual.

Fa molts anys que som educadora social però en fa menys que sóc doula. En fa alguns més que vaig conèixer què eren les Doules (durant l’embaràs del meu primer fill, al 2009) i no em va fer falta conèixer molt més per enamorar-me d’aquesta professió. També vaig redescobrir la feina de les comares, de les CO-MARES que fan honor al seu nom i també me’n vaig quedar enlluernada i sanament envejada per l‘honor que tenen acompanyant a les dones en aquests moments tan transcendents.

Però potser pensareu perquè he posat aquest títol quan, de fet, hi ha moltíssimes educadores i educadors socials que no saben què és una Doula!! Doncs teniu raó, aparentment, una professió no té perquè tenir res a veure amb l’altra però a mi, la formació de doula i la reflexió al voltant de QUÈ vol dir acompanyar m’ha fet avançar en la meva praxis com a educadora. No sé si m’ha fet millorar o desviar-me, però m’ha generat un canvi de mirada, un canvi de paradigma, un… senzillament UN CANVI que ha portat a una revolució personal.

Actuar des “del costat” i no “marcant el camí”, aturar-se a observar cada una de les persones amb qui estem per saber veure què necessita i com ho necessita (i si no ho sabem veure, ser humils i demanar-ho), creure en el poder de cada mare i/o pare que decideix optar per la ma(pa)ternitat amb els recursos personals i materials que tingui, respectar i defensar adults i infants, repassar contínuament quin és el meu rol i funció en cada sistema familiar en el que interactuo, entendre que a l’embaràs comença tot i que acompanyar adequadament aquest moment és FER PREVENCIÓ (la que tan ens agrada als educadors/es), … i un llarg etcètera.

Sóc molt conscient que la feina de Doula no està reconeguda al nostre país. No estem al catàleg de certificacions professionals, no hi ha formació professional pública ni homologada, algunes persones del sector sanitari consideren que fem intrusisme (això m’entristeix molt), etc. Però m’agrada ser positiva i quedar-me en allò bo que m’aporta cada cosa.

Com a facilitadors/es d’entorns socials, participatius, educatius, etc. que som les i els educadors socials, em quedo en aquest rol: el d’acompanyant que vol facilitar el camí per avançar de qui cregui que ho necessita.

 

Feliç setmana internacional de les doules

No Comments

Post A Comment